Com implementar la internacionalització en una aplicació Next.js que utilitza el App Router

A mesura que el món es globalitza, és cada cop més important que els desenvolupadors web creïn aplicacions que puguin atendre usuaris de diferents països i cultures. Una de les maneres clau d'aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització (i18n), que permet adaptar l'aplicació a diferents idiomes, monedes i formats de data.

En aquest article, explorarem com afegir internacionalització a la teva aplicació React Next.js, amb renderització del costat del servidor. TL;DR: Vegeu l'exemple complet aquí.

Aquesta guia és per a aplicacions Next.js que utilitzen l'App Router.
Si utilitzeu l'Pages Router, consulteu aquesta altra guia.

Pas 1: Instal·la una biblioteca d'i18n

Per implementar la internacionalització a la teva aplicació Next.js, primer escollirem una llibreria d'i18n. Hi ha diverses llibreries populars, com ara next-intl. En aquest exemple, però, farem servir TacoTranslate.

TacoTranslate tradueix automàticament les teves cadenes a qualsevol idioma mitjançant IA d'avantguarda, i t'allibera de la tediosa gestió d'arxius JSON.

Instal·lem-la amb npm al teu terminal:

npm install tacotranslate

Pas 2: Crea un compte gratuït a TacoTranslate

Ara que tens el mòdul instal·lat, és hora de crear el teu compte de TacoTranslate, un projecte de traducció i les claus API associades. Crea un compte aquí. És gratuït i no requereix que afegeixis una targeta de crèdit.

Des de la interfície d'usuari de l'aplicació TacoTranslate, crea un projecte i navega a la pestanya de claus API. Crea una clau read i una altra read/write. Les desarem com a variables d'entorn. La clau read és la que anomenem public i la clau read/write és secret. Per exemple, les pots afegir a un fitxer .env a l'arrel del teu projecte.

TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY=123456
TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY=789010

Assegureu-vos de no filtrar mai la clau API secreta read/write en entorns de producció del costat del client.

També afegirem dues variables d'entorn més: TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE i TACOTRANSLATE_ORIGIN.

• TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE: El codi de localització per defecte. En aquest exemple, el fixarem a en per a l'anglès.
• TACOTRANSLATE_ORIGIN: La “carpeta” on s'emmagatzemaran les vostres cadenes, com ara l'URL del vostre lloc web. Llegiu més sobre els orígens aquí.

TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE=en
TACOTRANSLATE_ORIGIN=your-website-url.com

Pas 3: Configurar TacoTranslate

Per integrar TacoTranslate amb la teva aplicació, necessitaràs crear un client utilitzant les claus API esmentades anteriorment. Per exemple, crea un fitxer anomenat /tacotranslate-client.js.

const {default: createTacoTranslateClient} = require('tacotranslate');

const tacoTranslate = createTacoTranslateClient({
	apiKey:
		process.env.TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_API_KEY,
	projectLocale:
		process.env.TACOTRANSLATE_IS_PRODUCTION === 'true'
			? process.env.TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE
			: undefined,
});

module.exports = tacoTranslate;

En breu definirem automàticament TACOTRANSLATE_API_KEY i TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE.

Crear el client en un fitxer separat facilita el seu ús més endavant. getLocales és només una funció d'utilitat amb un cert maneig d'errors integrat. Ara crea un fitxer anomenat /app/[locale]/tacotranslate.tsx, on implementarem el proveïdor TacoTranslate.

'use client';

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {
	type TranslationContextProperties,
	TacoTranslate as ImportedTacoTranslate,
} from 'tacotranslate/react';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';

export default function TacoTranslate({
	locale,
	origin,
	localizations,
	children,
}: TranslationContextProperties & {
	readonly children: ReactNode;
}) {
	return (
		<ImportedTacoTranslate
			client={tacoTranslateClient}
			locale={locale}
			origin={origin}
			localizations={localizations}
		>
			{children}
		</ImportedTacoTranslate>
	);
}

Fixeu-vos en 'use client'; que indica que aquest és un component client.

Amb el proveïdor de context ja llest, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/layout.tsx, el layout arrel de la nostra aplicació. Tingues en compte que aquesta ruta té una carpeta que utilitza Dynamic Routes, on [locale] és el paràmetre dinàmic.

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {type Locale, isRightToLeftLocaleCode} from 'tacotranslate';
import './global.css';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';
import TacoTranslate from './tacotranslate';

export async function generateStaticParams() {
	const locales = await tacoTranslateClient.getLocales();
	return locales.map((locale) => ({locale}));
}

type RootLayoutParameters = {
	readonly params: Promise<{locale: Locale}>;
	readonly children: ReactNode;
};

export default async function RootLayout({params, children}: RootLayoutParameters) {
	const {locale} = await params;
	const origin = process.env.TACOTRANSLATE_ORIGIN;
	const localizations = await tacoTranslateClient.getLocalizations({
		locale,
		origins: [origin /* , other origins to fetch */],
	});

	return (
		<html lang={locale} dir={isRightToLeftLocaleCode(locale) ? 'rtl' : 'ltr'}>
			<body>
				<TacoTranslate
					locale={locale}
					origin={origin}
					localizations={localizations}
				>
					{children}
				</TacoTranslate>
			</body>
		</html>
	);
}

El primer que cal destacar aquí és que estem utilitzant el nostre paràmetre Dynamic Route [locale] per obtenir les traduccions per a aquest idioma. A més, generateStaticParams s'assegura que tots els codis de localització que has activat per al teu projecte estiguin pre-renderitzats.

Ara, construïm la nostra primera pàgina! Creem un fitxer anomenat /app/[locale]/page.tsx.

import React from 'react';
import {Translate} from 'tacotranslate/react';

export const revalidate = 60;
export default async function Page() {
	return (
		<Translate string="Hello, world!" />
	);
}

Fixa't en la variable revalidate que indica a Next.js que torni a generar la pàgina després de 60 segons i mantingui les teves traduccions actualitzades.

Pas 4: Implementació del renderitzat al costat del servidor

TacoTranslate admet renderització al costat del servidor. Això millora considerablement l'experiència de l'usuari mostrant el contingut traduït immediatament, en lloc d'una aparició breu de contingut no traduït. A més, podem ometre sol·licituds de xarxa al client, perquè ja disposem de les traduccions necessàries per a la pàgina que l'usuari està veient.

Per configurar el renderitzat del costat del servidor, crea o modifica /next.config.js:

const withTacoTranslate = require('tacotranslate/next/config').default;
const tacoTranslateClient = require('./tacotranslate-client');

module.exports = async () => {
	const config = await withTacoTranslate(
		{},
		{
			client: tacoTranslateClient,
			isProduction:
				process.env.TACOTRANSLATE_ENV === 'production' ||
				process.env.VERCEL_ENV === 'production' ||
				(!(process.env.TACOTRANSLATE_ENV || process.env.VERCEL_ENV) &&
					process.env.NODE_ENV === 'production'),
		}
	);

	// NOTE: Remove i18n from config when using the app router
	return {...config, i18n: undefined};
};

Modifica la comprovació isProduction per adaptar-la a la teva configuració. Si true, TacoTranslate mostrarà la clau d'API pública. Si estem en un entorn local, de proves o de staging (isProduction is false), utilitzarem la clau secreta read/write per assegurar que les cadenes noves s'enviïn per a la seva traducció.

Per assegurar que l'enrutament i el redireccionament funcionin com s'espera, cal crear un fitxer anomenat /middleware.ts. Utilitzant Middleware, podem redirigir els usuaris a pàgines presentades en el seu idioma preferit.

import {type NextRequest} from 'next/server';
import {middleware as tacoTranslateMiddleware} from 'tacotranslate/next';
import tacoTranslate from '@/tacotranslate-client';

export const config = {
	matcher: ['/((?!api|_next|favicon.ico).*)'],
};

export async function middleware(request: NextRequest) {
	return tacoTranslateMiddleware(tacoTranslate, request);
}

Assegura't de configurar el matcher d'acord amb la documentació del Middleware de Next.js.

Al client, pots modificar la cookie locale per canviar quin és l'idioma preferit de l'usuari. Consulta el codi d'exemple complet per obtenir idees sobre com fer-ho!

Pas 5: Desplega i prova!

Ja està! L'aplicació React ara es traduirà automàticament quan afegeixis qualsevol cadena a un component Translate. Tingues en compte que només els entorns amb permisos read/write a la clau de l'API podran crear noves cadenes per traduir. Recomanem disposar d'un entorn de staging tancat i segur on puguis provar la teva aplicació de producció amb una clau API d'aquest tipus, afegint-hi noves cadenes abans de posar-la en producció. Això evitarà que algú robi la teva clau API secreta i, potencialment, que es sature el teu projecte de traducció amb noves cadenes no relacionades.

Be sure to check out the complete example over at our GitHub profile. There, you’ll also find an example of how to do this using the Pages Router! If you encounter any problems, feel free to reach out, and we’ll be more than happy to help.

TacoTranslate lets you automatically localize your React applications quickly to and from over 75 languages. Get started today!