Com implementar la internacionalització en una aplicació Next.js que utilitza el App Router

A mesura que el món es torna més globalitzat, esdevé cada cop més important per als desenvolupadors web construir aplicacions que puguin atendre usuaris de diferents països i cultures. Una de les maneres clau d’aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització (i18n), que et permet adaptar la teva aplicació a diferents idiomes, divises i formats de data.

En aquest article, explorarem com afegir internacionalització a la teva aplicació React Next.js, amb renderització al costat del servidor. TL;DR: Vegeu l’exemple complet aquí.

Aquesta guia és per a aplicacions Next.js que utilitzen l’App Router.
Si utilitzeu el Pages Router, consulteu aquesta guia en canvi.

Pas 1: Instal·la una biblioteca i18n

Per implementar la internacionalització a la teva aplicació Next.js, primer escollirem una biblioteca i18n. Hi ha diverses biblioteques populars, incloent next-intl. En aquest exemple, però, utilitzarem TacoTranslate.

TacoTranslate tradueix automàticament les teves cadenes a qualsevol idioma utilitzant IA d’última generació, i t’allibera de la gestió tediosa dels fitxers JSON.

Instal·lem-ho utilitzant npm al teu terminal:

npm install tacotranslate

Pas 2: Crea un compte gratuït a TacoTranslate

Ara que tens el mòdul instal·lat, és hora de crear el teu compte de TacoTranslate, un projecte de traducció i les claus API associades. Crea un compte aquí. És gratuït i no requereix que afegeixis una targeta de crèdit.

Dins de la interfície de l'aplicació TacoTranslate, crea un projecte i navega fins a la pestanya de claus API. Crea una clau read i una clau read/write. Les guardarem com a variables d’entorn. La clau read és la que anomenem public i la clau read/write és secret. Per exemple, les podries afegir a un fitxer .env a la carpeta arrel del teu projecte.

TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY=123456
TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY=789010

Assegura’t de no filtrar mai la clau secreta d’API read/write als entorns de producció del costat client.

També afegirem dues variables d'entorn més: TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE i TACOTRANSLATE_ORIGIN.

• TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE: El codi de localització per defecte. En aquest exemple, el configurarem a en per anglès.
• TACOTRANSLATE_ORIGIN: La “carpeta” on s’emmagatzemaran les teves cadenes, com per exemple l’URL del teu lloc web. Llegeix més sobre origins aquí.

TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE=en
TACOTRANSLATE_ORIGIN=your-website-url.com

Pas 3: Configurant TacoTranslate

Per integrar TacoTranslate amb la teva aplicació, hauràs de crear un client utilitzant les claus API esmentades anteriorment. Per exemple, crea un fitxer anomenat /tacotranslate-client.js.

const {default: createTacoTranslateClient} = require('tacotranslate');

const tacoTranslate = createTacoTranslateClient({
	apiKey:
		process.env.TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_API_KEY,
	projectLocale:
		process.env.TACOTRANSLATE_IS_PRODUCTION === 'true'
			? process.env.TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE
			: undefined,
});

module.exports = tacoTranslate;

Automàticament definirem TACOTRANSLATE_API_KEY i TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE d'aquí a poc.

Crear el client en un fitxer separat fa que sigui fàcil d’utilitzar més endavant. getLocales és només una funció utilitària amb algunes gestions d’errors incorporades. Ara, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/tacotranslate.tsx, on implementarem el proveïdor TacoTranslate.

'use client';

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {
	type TranslationContextProperties,
	TacoTranslate as ImportedTacoTranslate,
} from 'tacotranslate/react';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';

export default function TacoTranslate({
	locale,
	origin,
	localizations,
	children,
}: TranslationContextProperties & {
	readonly children: ReactNode;
}) {
	return (
		<ImportedTacoTranslate
			client={tacoTranslateClient}
			locale={locale}
			origin={origin}
			localizations={localizations}
		>
			{children}
		</ImportedTacoTranslate>
	);
}

Tingueu en compte 'use client'; que indica que aquest és un component de client.

Amb el context provider ja preparat, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/layout.tsx, el layout arrel de la nostra aplicació. Tingues en compte que aquest camí conté una carpeta que utilitza Dynamic Routes, on [locale] és el paràmetre dinàmic.

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {type Locale, isRightToLeftLocaleCode} from 'tacotranslate';
import './global.css';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';
import TacoTranslate from './tacotranslate';

export async function generateStaticParams() {
	const locales = await tacoTranslateClient.getLocales();
	return locales.map((locale) => ({locale}));
}

type RootLayoutParameters = {
	readonly params: Promise<{locale: Locale}>;
	readonly children: ReactNode;
};

export default async function RootLayout({params, children}: RootLayoutParameters) {
	const {locale} = await params;
	const origin = process.env.TACOTRANSLATE_ORIGIN;
	const localizations = await tacoTranslateClient.getLocalizations({
		locale,
		origins: [origin /* , other origins to fetch */],
	});

	return (
		<html lang={locale} dir={isRightToLeftLocaleCode(locale) ? 'rtl' : 'ltr'}>
			<body>
				<TacoTranslate
					locale={locale}
					origin={origin}
					localizations={localizations}
				>
					{children}
				</TacoTranslate>
			</body>
		</html>
	);
}

La primera cosa a destacar aquí és que estem utilitzant el nostre paràmetre de Dynamic Route [locale] per obtenir les traduccions d'aquella llengua. A més, generateStaticParams s'encarrega que tots els codis de localització que has activat pel teu projecte estiguin pre-renderitzats.

Ara, construïm la nostra primera pàgina! Crea un fitxer anomenat /app/[locale]/page.tsx.

import React from 'react';
import {Translate} from 'tacotranslate/react';

export const revalidate = 60;
export default async function Page() {
	return (
		<Translate string="Hello, world!" />
	);
}

Fixeu-vos en la variable revalidate que indica a Next.js que reconstruïsca la pàgina després de 60 segons i mantingui les vostres traduccions actualitzades.

Pas 4: Implementació del server side rendering

TacoTranslate admet el renderitzat del costat del servidor. Això millora enormement l’experiència de l’usuari mostrant el contingut traduït immediatament, en lloc d’un flaix de contingut no traduït primer. A més, podem saltar-nos les peticions de xarxa al client, perquè ja tenim les traduccions que necessitem per a la pàgina que l’usuari està veient.

Per configurar el renderitzat del costat del servidor, crea o modifica /next.config.js:

const withTacoTranslate = require('tacotranslate/next/config').default;
const tacoTranslateClient = require('./tacotranslate-client');

module.exports = async () => {
	const config = await withTacoTranslate(
		{},
		{
			client: tacoTranslateClient,
			isProduction:
				process.env.TACOTRANSLATE_ENV === 'production' ||
				process.env.VERCEL_ENV === 'production' ||
				(!(process.env.TACOTRANSLATE_ENV || process.env.VERCEL_ENV) &&
					process.env.NODE_ENV === 'production'),
		}
	);

	// NOTE: Remove i18n from config when using the app router
	return {...config, i18n: undefined};
};

Modifica la comprovació isProduction per adaptar-la a la teva configuració. Si true, TacoTranslate mostrarà la clau d’API pública. Si som en un entorn local, de prova o staging (isProduction is false), utilitzarem la clau d’API secreta read/write per assegurar-nos que les noves cadenes s’enviïn per a la traducció.

Per assegurar que l'enrutament i la redirecció funcionen correctament, haurem de crear un fitxer anomenat /middleware.ts. Utilitzant Middleware, podem redirigir els usuaris a pàgines presentades en el seu idioma preferit.

import {type NextRequest} from 'next/server';
import {middleware as tacoTranslateMiddleware} from 'tacotranslate/next';
import tacoTranslate from '@/tacotranslate-client';

export const config = {
	matcher: ['/((?!api|_next|favicon.ico).*)'],
};

export async function middleware(request: NextRequest) {
	return tacoTranslateMiddleware(tacoTranslate, request);
}

Assegura't de configurar el matcher d'acord amb la documentació de Next.js Middleware.

Al client, pots modificar la cookie locale per canviar quin és l'idioma preferit de l'usuari. Consulta el codi d'exemple complet per obtenir idees sobre com fer-ho!

Pas 5: Desplega i prova!

Hem acabat! La teva aplicació React ara es traduirà automàticament quan afegeixis qualsevol cadena a un component Translate. Tingues en compte que només els entorns amb permisos read/write a la clau API podran crear noves cadenes per a ser traduïdes. Recomendem tenir un entorn de staging tancat i segur on puguis provar la teva aplicació de producció amb una clau API d'aquest tipus, afegint noves cadenes abans de posar-la en funcionament. Això evitarà que algú robo la teva clau API secreta, i potencialment que s'inflï el teu projecte de traducció amb cadenes noves i no relacionades.

Be sure to check out the complete example over at our GitHub profile. There, you’ll also find an example of how to do this using the Pages Router! If you encounter any problems, feel free to reach out, and we’ll be more than happy to help.

TacoTranslate lets you automatically localize your React applications quickly to and from over 75 languages. Get started today!