Com implementar la internacionalització en una aplicació Next.js que utilitza el App Router

A mesura que el món es globalitza, és cada cop més important que els desenvolupadors web creïn aplicacions que puguin atendre usuaris de diferents països i cultures. Una de les maneres clau d’aconseguir-ho és a través de la internacionalització (i18n), que et permet adaptar la teva aplicació a diferents idiomes, monedes i formats de data.

En aquest article, explorarem com afegir internacionalització a la teva aplicació React Next.js, amb renderització del costat del servidor. TL;DR: Vegeu l’exemple complet aquí.

Aquesta guia és per a aplicacions Next.js que utilitzen el App Router.
Si utilitzeu el Pages Router, consulteu aquesta guia en canvi.

Pas 1: Instal·la una llibreria i18n

Per implementar la internacionalització a la teva aplicació Next.js, primer escollirem una biblioteca i18n. Hi ha diverses biblioteques populars, incloent next-intl. En aquest exemple, però, utilitzarem TacoTranslate.

TacoTranslate tradueix automàticament les teves cadenes a qualsevol idioma utilitzant IA d'avantguarda, i et lliura de la gestió tediosa dels fitxers JSON.

Instal·lem-ho mitjançant npm a la teva terminal:

npm install tacotranslate

Pas 2: Crea un compte gratuït a TacoTranslate

Ara que ja tens el mòdul instal·lat, és hora de crear el teu compte de TacoTranslate, un projecte de traducció i les claus API associades. Crea un compte aquí. És gratuït i no requereix que afegeixis una targeta de crèdit.

Dins la interfície d’usuari de l’aplicació TacoTranslate, crea un projecte i ves a la pestanya de claus API. Crea una clau read i una altra read/write. Les guardarem com a variables d’entorn. La clau read és el que anomenem public i la clau read/write és secret. Per exemple, podries afegir-les en un fitxer .env a l’arrel del teu projecte.

TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY=123456
TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY=789010

Assegureu-vos de no filtrar mai la clau API secreta read/write als entorns de producció del costat del client.

També afegirem dues variables d'entorn més: TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE i TACOTRANSLATE_ORIGIN.

• TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE: El codi de localització per defecte de reserva. En aquest exemple, l’establirem a en per anglès.
• TACOTRANSLATE_ORIGIN: La “carpeta” on s’emmagatzemaran les teves cadenes, com per exemple la URL del teu lloc web. Llegeix més sobre les origins aquí.

TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE=en
TACOTRANSLATE_ORIGIN=your-website-url.com

Pas 3: Configurant TacoTranslate

Per integrar TacoTranslate amb la teva aplicació, hauràs de crear un client utilitzant les claus API esmentades anteriorment. Per exemple, crea un fitxer anomenat /tacotranslate-client.js.

const {default: createTacoTranslateClient} = require('tacotranslate');

const tacoTranslate = createTacoTranslateClient({
	apiKey:
		process.env.TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_API_KEY,
	projectLocale:
		process.env.TACOTRANSLATE_IS_PRODUCTION === 'true'
			? process.env.TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE
			: undefined,
});

module.exports = tacoTranslate;

Definirem automàticament TACOTRANSLATE_API_KEY i TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE d’aquí a poc.

Crear el client en un fitxer separat facilita la seva reutilització més endavant. getLocales és només una funció utilitària amb una gestió d’errors incorporada. Ara, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/tacotranslate.tsx, on implementarem el proveïdor TacoTranslate.

'use client';

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {
	type TranslationContextProperties,
	TacoTranslate as ImportedTacoTranslate,
} from 'tacotranslate/react';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';

export default function TacoTranslate({
	locale,
	origin,
	localizations,
	children,
}: TranslationContextProperties & {
	readonly children: ReactNode;
}) {
	return (
		<ImportedTacoTranslate
			client={tacoTranslateClient}
			locale={locale}
			origin={origin}
			localizations={localizations}
		>
			{children}
		</ImportedTacoTranslate>
	);
}

Tingueu en compte 'use client'; que indica que aquest és un component client.

Amb el context provider ja preparat, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/layout.tsx, el layout arrel de la nostra aplicació. Observa que aquesta ruta té una carpeta que utilitza Dynamic Routes, on [locale] és el paràmetre dinàmic.

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {type Locale, isRightToLeftLocaleCode} from 'tacotranslate';
import './global.css';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';
import TacoTranslate from './tacotranslate';

export async function generateStaticParams() {
	const locales = await tacoTranslateClient.getLocales();
	return locales.map((locale) => ({locale}));
}

type RootLayoutParameters = {
	readonly params: Promise<{locale: Locale}>;
	readonly children: ReactNode;
};

export default async function RootLayout({params, children}: RootLayoutParameters) {
	const {locale} = await params;
	const origin = process.env.TACOTRANSLATE_ORIGIN;
	const localizations = await tacoTranslateClient.getLocalizations({
		locale,
		origins: [origin /* , other origins to fetch */],
	});

	return (
		<html lang={locale} dir={isRightToLeftLocaleCode(locale) ? 'rtl' : 'ltr'}>
			<body>
				<TacoTranslate
					locale={locale}
					origin={origin}
					localizations={localizations}
				>
					{children}
				</TacoTranslate>
			</body>
		</html>
	);
}

El primer que cal destacar aquí és que estem utilitzant el nostre paràmetre Dynamic Route [locale] per obtenir les traduccions d'aquell idioma. A més, generateStaticParams s'encarrega que tots els codis de localització que has activat per al teu projecte estiguin pre-renderitzats.

Ara, construïm la nostra primera pàgina! Crea un fitxer anomenat /app/[locale]/page.tsx.

import React from 'react';
import {Translate} from 'tacotranslate/react';

export const revalidate = 60;
export default async function Page() {
	return (
		<Translate string="Hello, world!" />
	);
}

Fixeu-vos en la variable revalidate que indica a Next.js que reconstrueixi la pàgina després de 60 segons, i mantingui les vostres traduccions actualitzades.

Pas 4: Implementació del rendiment al costat del servidor

TacoTranslate admet el renderitzat al costat del servidor. Això millora molt l'experiència de l'usuari mostrant el contingut traduït immediatament, en lloc d'un flaix de contingut sense traduir primer. A més, podem evitar les peticions de xarxa al client, perquè ja disposem de les traduccions que necessitem per a la pàgina que l'usuari està visualitzant.

Per configurar la renderització al servidor, crea o modifica /next.config.js:

const withTacoTranslate = require('tacotranslate/next/config').default;
const tacoTranslateClient = require('./tacotranslate-client');

module.exports = async () => {
	const config = await withTacoTranslate(
		{},
		{
			client: tacoTranslateClient,
			isProduction:
				process.env.TACOTRANSLATE_ENV === 'production' ||
				process.env.VERCEL_ENV === 'production' ||
				(!(process.env.TACOTRANSLATE_ENV || process.env.VERCEL_ENV) &&
					process.env.NODE_ENV === 'production'),
		}
	);

	// NOTE: Remove i18n from config when using the app router
	return {...config, i18n: undefined};
};

Modifica la comprovació isProduction per adaptar-la a la teva configuració. Si true, TacoTranslate mostrarà la clau pública de l’API. Si estem en un entorn local, de prova o de preparació (isProduction is false), utilitzarem la clau secreta read/write de l’API per assegurar que les noves cadenes s’enviïn per traducció.

Per assegurar que l'enrutament i la redirecció funcionin com s'espera, haurem de crear un fitxer anomenat /middleware.ts. Utilitzant Middleware, podem redirigir els usuaris a pàgines presentades en l'idioma que prefereixin.

import {type NextRequest} from 'next/server';
import {middleware as tacoTranslateMiddleware} from 'tacotranslate/next';
import tacoTranslate from '@/tacotranslate-client';

export const config = {
	matcher: ['/((?!api|_next|favicon.ico).*)'],
};

export async function middleware(request: NextRequest) {
	return tacoTranslateMiddleware(tacoTranslate, request);
}

Assegura’t de configurar el matcher d’acord amb la documentació de Middleware de Next.js.

Al client, pots modificar la galeta locale per canviar l’idioma preferit de l’usuari. Consulta el codi complet d’exemple per obtenir idees sobre com fer-ho!

Pas 5: Desplega i prova!

Hem acabat! La teva aplicació React ara es traduirà automàticament quan afegeixis qualsevol cadena a un component Translate. Tingues en compte que només els entorns amb permisos read/write sobre la clau API podran crear noves cadenes per traduir. Recomanem disposar d’un entorn de staging tancat i segur on puguis provar la teva aplicació de producció amb una clau API d’aquest tipus, afegint noves cadenes abans d’anar a producció. Això evitarà que algú robi la teva clau API secreta i que, potencialment, es sobrecarregui el teu projecte de traducció amb noves cadenes no relacionades.

Assegura't de consultar l'exemple complet al nostre perfil de GitHub. Allà també trobaràs un exemple de com fer-ho utilitzant el Pages Router ! Si tens algun problema, no dubtis a posar-te en contacte, i estarem encantats d'ajudar-te.

TacoTranslate et permet localitzar automàticament les teves aplicacions React de manera ràpida a qualsevol idioma i des de qualsevol idioma. Comença avui mateix!