Com implementar la internacionalització en una aplicació Next.js que utilitza el App Router

A mesura que el món es globalitza més, és cada cop més important que els desenvolupadors web construeixin aplicacions que puguin atendre usuaris de diferents països i cultures. Una de les maneres clau d’aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització (i18n), que permet adaptar la teva aplicació a diferents idiomes, monedes i formats de data.

En aquest article, explorarem com afegir internacionalització a la teva aplicació React Next.js, amb renderitzat al costat del servidor. TL;DR: Consulta l’exemple complet aquí.

Aquesta guia és per a aplicacions Next.js que utilitzen el App Router.
Si utilitzeu el Pages Router, consulteu aquesta guia en canvi.

Pas 1: Instal·la una biblioteca i18n

Per implementar la internacionalització a la teva aplicació Next.js, primer escollirem una biblioteca d’i18n. Hi ha diverses biblioteques populars, incloent-hi next-intl. En aquest exemple, però, farem servir TacoTranslate.

TacoTranslate tradueix automàticament les teves cadenes a qualsevol idioma utilitzant intel·ligència artificial d’última generació, i et lliura de la gestió tediosa dels fitxers JSON.

Instal·lem-lo utilitzant npm al teu terminal:

npm install tacotranslate

Pas 2: Crea un compte gratuït a TacoTranslate

Ara que ja tens el mòdul instal·lat, és hora de crear el teu compte de TacoTranslate, un projecte de traducció i les claus API associades. Crea un compte aquí. És gratuït i no requereix que afegeixis una targeta de crèdit.

Dins la interfície d’usuari de l’aplicació TacoTranslate, crea un projecte i navega a la pestanya de les claus API. Crea una clau read i una altra read/write. Les guardarem com a variables d’entorn. La clau read és la que anomenem public i la clau read/write és secret. Per exemple, podries afegir-les a un fitxer .env a la carpeta arrel del teu projecte.

TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY=123456
TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY=789010

Assegureu-vos de no filtrar mai la clau secreta d’API read/write als entorns de producció del costat client.

També afegirem dues variables d’entorn més: TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE i TACOTRANSLATE_ORIGIN.

• TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE: El codi de la configuració regional per defecte. En aquest exemple, el configurarem a en per anglès.
• TACOTRANSLATE_ORIGIN: La “carpeta” on s’emmagatzemaran les teves cadenes, com l’URL del teu lloc web. Llegeix més sobre els orígens aquí.

TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE=en
TACOTRANSLATE_ORIGIN=your-website-url.com

Pas 3: Configurant TacoTranslate

Per integrar TacoTranslate amb la teva aplicació, hauràs de crear un client utilitzant les claus API esmentades anteriorment. Per exemple, crea un fitxer anomenat /tacotranslate-client.js.

const {default: createTacoTranslateClient} = require('tacotranslate');

const tacoTranslate = createTacoTranslateClient({
	apiKey:
		process.env.TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_API_KEY,
	projectLocale:
		process.env.TACOTRANSLATE_IS_PRODUCTION === 'true'
			? process.env.TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE
			: undefined,
});

module.exports = tacoTranslate;

Definirem automàticament TACOTRANSLATE_API_KEY i TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE en breu.

Crear el client en un fitxer separat facilita la reutilització posterior. getLocales és només una funció d’utilitat amb una mica de gestió d’errors integrada. Ara, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/tacotranslate.tsx, on implementarem el proveïdor TacoTranslate.

'use client';

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {
	type TranslationContextProperties,
	TacoTranslate as ImportedTacoTranslate,
} from 'tacotranslate/react';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';

export default function TacoTranslate({
	locale,
	origin,
	localizations,
	children,
}: TranslationContextProperties & {
	readonly children: ReactNode;
}) {
	return (
		<ImportedTacoTranslate
			client={tacoTranslateClient}
			locale={locale}
			origin={origin}
			localizations={localizations}
		>
			{children}
		</ImportedTacoTranslate>
	);
}

Tingueu en compte 'use client'; que indica que aquest és un component client.

Amb el proveïdor de context ja llest per funcionar, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/layout.tsx, el disseny arrel a la nostra aplicació. Tingues en compte que aquest camí té una carpeta que utilitza Dynamic Routes, on [locale] és el paràmetre dinàmic.

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {type Locale, isRightToLeftLocaleCode} from 'tacotranslate';
import './global.css';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';
import TacoTranslate from './tacotranslate';

export async function generateStaticParams() {
	const locales = await tacoTranslateClient.getLocales();
	return locales.map((locale) => ({locale}));
}

type RootLayoutParameters = {
	readonly params: Promise<{locale: Locale}>;
	readonly children: ReactNode;
};

export default async function RootLayout({params, children}: RootLayoutParameters) {
	const {locale} = await params;
	const origin = process.env.TACOTRANSLATE_ORIGIN;
	const localizations = await tacoTranslateClient.getLocalizations({
		locale,
		origins: [origin /* , other origins to fetch */],
	});

	return (
		<html lang={locale} dir={isRightToLeftLocaleCode(locale) ? 'rtl' : 'ltr'}>
			<body>
				<TacoTranslate
					locale={locale}
					origin={origin}
					localizations={localizations}
				>
					{children}
				</TacoTranslate>
			</body>
		</html>
	);
}

El primer que cal destacar aquí és que estem utilitzant el nostre paràmetre de Dynamic Route [locale] per obtenir les traduccions per a aquesta llengua. A més, generateStaticParams s’assegura que tots els codis de llengua que has activat per al teu projecte estiguin pre-renderitzats.

Ara, construïm la nostra primera pàgina! Crea un fitxer anomenat /app/[locale]/page.tsx.

import React from 'react';
import {Translate} from 'tacotranslate/react';

export const revalidate = 60;
export default async function Page() {
	return (
		<Translate string="Hello, world!" />
	);
}

Fixeu-vos en la variable revalidate que indica a Next.js que reconstruïsca la pàgina després de 60 segons i mantingui les vostres traduccions actualitzades.

Pas 4: Implementació de renderització al costat del servidor

TacoTranslate suporta el renderitzat del costat del servidor. Això millora molt l'experiència d'usuari mostrant el contingut traduït immediatament, en lloc d'un flaix de contingut no traduït primer. A més, podem evitar les peticions de xarxa al client, perquè ja disposem de les traduccions que necessitem per a la pàgina que l'usuari està veient.

Per configurar el renderitzat al servidor, crea o modifica /next.config.js:

const withTacoTranslate = require('tacotranslate/next/config').default;
const tacoTranslateClient = require('./tacotranslate-client');

module.exports = async () => {
	const config = await withTacoTranslate(
		{},
		{
			client: tacoTranslateClient,
			isProduction:
				process.env.TACOTRANSLATE_ENV === 'production' ||
				process.env.VERCEL_ENV === 'production' ||
				(!(process.env.TACOTRANSLATE_ENV || process.env.VERCEL_ENV) &&
					process.env.NODE_ENV === 'production'),
		}
	);

	// NOTE: Remove i18n from config when using the app router
	return {...config, i18n: undefined};
};

Modifica la comprovació isProduction per adaptar-la a la teva configuració. Si true, TacoTranslate mostrarà la clau pública de l’API. Si estem en un entorn local, de prova o staging (isProduction is false), farem servir la clau secreta read/write de l’API per assegurar que les cadenes noves s’envien per a la traducció.

Per assegurar que l’enrutament i la redirecció funcionin com s’esperava, haurem de crear un fitxer anomenat /middleware.ts. Utilitzant Middleware, podem redirigir els usuaris a pàgines presentades en el seu idioma preferit.

import {type NextRequest} from 'next/server';
import {middleware as tacoTranslateMiddleware} from 'tacotranslate/next';
import tacoTranslate from '@/tacotranslate-client';

export const config = {
	matcher: ['/((?!api|_next|favicon.ico).*)'],
};

export async function middleware(request: NextRequest) {
	return tacoTranslateMiddleware(tacoTranslate, request);
}

Assegura’t de configurar el matcher d'acord amb la documentació de Middleware de Next.js.

Al client, pots modificar la cookie locale per canviar l’idioma preferit de l’usuari. Consulta el codi d’exemple complet per obtenir idees sobre com fer-ho!

Pas 5: Desplega i prova!

Hem acabat! La teva aplicació React ara es traduirà automàticament quan afegeixis qualsevol cadena a un component Translate. Tingues en compte que només els entorns amb permisos read/write sobre la clau API podran crear noves cadenes per traduir. Recomanem disposar d’un entorn de staging tancat i segur on puguis provar la teva aplicació de producció amb una clau API d’aquest tipus, afegint noves cadenes abans de posar-la en directe. Això evitarà que algú pugui robar la teva clau API secreta i, potencialment, que el teu projecte de traducció s’infli amb cadenes noves i no relacionades.

Assegura't de consultar l'exemple complet al nostre perfil de GitHub. Allà també trobaràs un exemple de com fer-ho utilitzant el Pages Router ! Si tens algun problema, no dubtis a contactar-nos, i estarem encantats d'ajudar-te.

TacoTranslate et permet localitzar automàticament les teves aplicacions React ràpidament cap a i des de qualsevol idioma. Comença avui mateix!