Com implementar la internacionalització en una aplicació Next.js que utilitza el App Router

A mesura que el món es torna més globalitzat, és cada cop més important que els desenvolupadors web construeixin aplicacions que puguin atendre usuaris de diferents països i cultures. Una de les maneres clau d’aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització (i18n), que us permet adaptar la vostra aplicació a diferents idiomes, monedes i formats de data.

En aquest article, explorarem com afegir internacionalització a la vostra aplicació React Next.js, amb renderització del costat del servidor. TL;DR: Vegeu l’exemple complet aquí.

Aquesta guia és per a aplicacions Next.js que utilitzen el App Router.
Si utilitzeu el Pages Router, consulteu aquesta guia en canvi.

Pas 1: Instal·la una biblioteca i18n

Per implementar la internacionalització a la teva aplicació Next.js, primer escollirem una biblioteca i18n. Hi ha diverses biblioteques populars, incloent next-intl. En aquest exemple, però, utilitzarem TacoTranslate.

TacoTranslate tradueix automàticament les teves cadenes a qualsevol idioma utilitzant IA d’última generació, i t’allibera de la gestió tediosa dels fitxers JSON.

Instal·lem-ho utilitzant npm al teu terminal:

npm install tacotranslate

Pas 2: Crea un compte gratuït a TacoTranslate

Ara que ja tens el mòdul instal·lat, és hora de crear el teu compte de TacoTranslate, un projecte de traducció i les claus API associades. Crea un compte aquí. És gratuït, i no requereix que afegeixis una targeta de crèdit.

Dins de la interfície de l'aplicació TacoTranslate, crea un projecte i navega a la pestanya de les claus API. Crea una clau read i una altra read/write. Les guardarem com a variables d'entorn. La clau read és la que anomenem public i la clau read/write és secret. Per exemple, podries afegir-les a un fitxer .env a l'arrel del teu projecte.

TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY=123456
TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY=789010

Assegureu-vos de no filtrar mai la clau secreta read/write de l’API als entorns de producció del client.

També afegirem dues variables d'entorn més: TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE i TACOTRANSLATE_ORIGIN.

• TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE: El codi de localització predeterminat de fallback. En aquest exemple, el configurarem a en per a anglès.
• TACOTRANSLATE_ORIGIN: La “carpeta” on s’emmagatzemaran les teves cadenes, com per exemple la URL del teu lloc web. Llegeix més sobre origins aquí.

TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE=en
TACOTRANSLATE_ORIGIN=your-website-url.com

Pas 3: Configurant TacoTranslate

Per integrar TacoTranslate amb la vostra aplicació, haureu de crear un client utilitzant les claus API mencionades anteriorment. Per exemple, creeu un fitxer anomenat /tacotranslate-client.js.

const {default: createTacoTranslateClient} = require('tacotranslate');

const tacoTranslate = createTacoTranslateClient({
	apiKey:
		process.env.TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_API_KEY,
	projectLocale:
		process.env.TACOTRANSLATE_IS_PRODUCTION === 'true'
			? process.env.TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE
			: undefined,
});

module.exports = tacoTranslate;

Definirem automàticament TACOTRANSLATE_API_KEY i TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE en breu.

Crear el client en un fitxer separat facilita la seva reutilització més endavant. getLocales és només una funció d’utilitat amb certa gestió d’errors integrada. Ara, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/tacotranslate.tsx, on implementarem el proveïdor TacoTranslate.

'use client';

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {
	type TranslationContextProperties,
	TacoTranslate as ImportedTacoTranslate,
} from 'tacotranslate/react';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';

export default function TacoTranslate({
	locale,
	origin,
	localizations,
	children,
}: TranslationContextProperties & {
	readonly children: ReactNode;
}) {
	return (
		<ImportedTacoTranslate
			client={tacoTranslateClient}
			locale={locale}
			origin={origin}
			localizations={localizations}
		>
			{children}
		</ImportedTacoTranslate>
	);
}

Fixeu-vos en 'use client'; que indica que aquest és un component de client.

Amb el proveïdor de context ja llest per usar, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/layout.tsx, el disseny arrel de la nostra aplicació. Tingues en compte que aquest camí té una carpeta que utilitza Dynamic Routes, on [locale] és el paràmetre dinàmic.

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {type Locale, isRightToLeftLocaleCode} from 'tacotranslate';
import './global.css';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';
import TacoTranslate from './tacotranslate';

export async function generateStaticParams() {
	const locales = await tacoTranslateClient.getLocales();
	return locales.map((locale) => ({locale}));
}

type RootLayoutParameters = {
	readonly params: Promise<{locale: Locale}>;
	readonly children: ReactNode;
};

export default async function RootLayout({params, children}: RootLayoutParameters) {
	const {locale} = await params;
	const origin = process.env.TACOTRANSLATE_ORIGIN;
	const localizations = await tacoTranslateClient.getLocalizations({
		locale,
		origins: [origin /* , other origins to fetch */],
	});

	return (
		<html lang={locale} dir={isRightToLeftLocaleCode(locale) ? 'rtl' : 'ltr'}>
			<body>
				<TacoTranslate
					locale={locale}
					origin={origin}
					localizations={localizations}
				>
					{children}
				</TacoTranslate>
			</body>
		</html>
	);
}

La primera cosa a destacar aquí és que estem utilitzant el nostre paràmetre de Dynamic Route [locale] per obtenir les traduccions d’aquella llengua. A més a més, generateStaticParams s’assegura que tots els codis de localització que tens activats per al teu projecte es pre-renderitzin.

Ara, construïm la nostra primera pàgina! Crea un fitxer anomenat /app/[locale]/page.tsx.

import React from 'react';
import {Translate} from 'tacotranslate/react';

export const revalidate = 60;
export default async function Page() {
	return (
		<Translate string="Hello, world!" />
	);
}

Fixeu-vos en la variable revalidate que indica a Next.js que reconstruïsca la pàgina després de 60 segons i mantenir les vostres traduccions actualitzades.

Pas 4: Implementació del renderitzat per costat del servidor

TacoTranslate admet el renderitzat al servidor. Això millora molt l'experiència de l'usuari mostrant el contingut traduït immediatament, en lloc d'un flaix de contingut no traduït primer. A més a més, podem evitar les peticions de xarxa al client, perquè ja disposem de les traduccions que necessitem per a la pàgina que l’usuari està veient.

Per configurar el renderitzat del costat del servidor, crea o modifica /next.config.js:

const withTacoTranslate = require('tacotranslate/next/config').default;
const tacoTranslateClient = require('./tacotranslate-client');

module.exports = async () => {
	const config = await withTacoTranslate(
		{},
		{
			client: tacoTranslateClient,
			isProduction:
				process.env.TACOTRANSLATE_ENV === 'production' ||
				process.env.VERCEL_ENV === 'production' ||
				(!(process.env.TACOTRANSLATE_ENV || process.env.VERCEL_ENV) &&
					process.env.NODE_ENV === 'production'),
		}
	);

	// NOTE: Remove i18n from config when using the app router
	return {...config, i18n: undefined};
};

Modifica la comprovació isProduction per adaptar-la a la teva configuració. Si true, TacoTranslate mostrarà la clau pública de l’API. Si estem en un entorn local, de prova o de preparació (isProduction is false), utilitzarem la clau secreta read/write de l’API per assegurar que les noves cadenes s’enviïn per traducció.

Per assegurar que l'enrutament i la redirecció funcionen correctament, haurem de crear un fitxer anomenat /middleware.ts. Utilitzant Middleware, podem redirigir els usuaris a pàgines presentades en el seu idioma preferit.

import {type NextRequest} from 'next/server';
import {middleware as tacoTranslateMiddleware} from 'tacotranslate/next';
import tacoTranslate from '@/tacotranslate-client';

export const config = {
	matcher: ['/((?!api|_next|favicon.ico).*)'],
};

export async function middleware(request: NextRequest) {
	return tacoTranslateMiddleware(tacoTranslate, request);
}

Assegura't de configurar el matcher d'acord amb la documentació de Next.js Middleware.

Al client, pots modificar la cookie locale per canviar l’idioma preferit de l’usuari. Consulta el codi complet d’exemple per obtenir idees sobre com fer-ho!

Pas 5: Desplega i prova!

Ja hem acabat! La teva aplicació React ara es traduirà automàticament quan afegeixis qualsevol cadena a un component Translate. Tingues en compte que només els entorns amb permisos read/write sobre la clau API podran crear noves cadenes per traduir. Recomanem disposar d'un entorn de proves tancat i segur on puguis provar la teva aplicació de producció amb una clau API d’aquest tipus, afegint noves cadenes abans de passar-la a producció. Això evitarà que algú pugui robar la teva clau API secreta i, potencialment, sobrecarregar el teu projecte de traducció afegint cadenes noves i no relacionades.

Be sure to check out the complete example over at our GitHub profile. There, you’ll also find an example of how to do this using the Pages Router! If you encounter any problems, feel free to reach out, and we’ll be more than happy to help.

TacoTranslate lets you automatically localize your React applications quickly to and from over 75 languages. Get started today!