Com implementar la internacionalització en una aplicació Next.js que fa servir l'App Router

A mesura que el món es fa més globalitzat, és cada vegada més important que els desenvolupadors web creïn aplicacions que puguin atendre usuaris de diferents països i cultures. Una de les maneres clau d'aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització (i18n), que us permet adaptar la vostra aplicació a diferents idiomes, monedes i formats de data.

En aquest article, explorarem com afegir la internacionalització a la vostra aplicació React Next.js, amb renderització del costat del servidor. TL;DR: Vegeu l'exemple complet aquí.

Aquesta guia és per a aplicacions Next.js que utilitzen el App Router.
Si utilitzeu el Pages Router, consulteu aquesta guia en canvi.

Pas 1: Instal·la una biblioteca d'i18n

Per implementar la internacionalització a la teva aplicació Next.js, primer triarem una biblioteca d'i18n. Hi ha diverses biblioteques populars, entre les quals next-intl. En aquest exemple, però, farem servir TacoTranslate.

TacoTranslate tradueix automàticament les teves cadenes a qualsevol idioma mitjançant IA d'avantguarda i et allibera de la tediosa gestió dels fitxers JSON.

Instal·lem-ho fent servir npm al teu terminal:

npm install tacotranslate

Pas 2: Crea un compte gratuït a TacoTranslate

Ara que ja tens el mòdul instal·lat, és hora de crear el teu compte de TacoTranslate, un projecte de traducció i les claus d'API associades. Crea un compte aquí. És gratuït i no requereix que afegeixis una targeta de crèdit.

A la interfície d'usuari de TacoTranslate, crea un projecte i navega a la pestanya de claus API. Crea una clau read i una altra read/write. Les guardarem com a variables d'entorn. La clau read és el que anomenem public i la clau read/write és secret. Per exemple, podríeu afegir-les a un fitxer .env a l'arrel del vostre projecte.

TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY=123456
TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY=789010

Assegura't de no filtrar mai la clau d'API secreta read/write als entorns de producció del costat del client.

També afegirem dues variables d'entorn més: TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE i TACOTRANSLATE_ORIGIN.

• TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE: El codi de localització de fallback per defecte. En aquest exemple, l'establirem a en per a l'anglès.
• TACOTRANSLATE_ORIGIN: La «carpeta» on s'emmagatzemaran les vostres cadenes, com ara l'URL del vostre lloc web. Llegiu més sobre els origins aquí.

TACOTRANSLATE_DEFAULT_LOCALE=en
TACOTRANSLATE_ORIGIN=your-website-url.com

Pas 3: Configuració de TacoTranslate

Per integrar TacoTranslate amb la teva aplicació, hauràs de crear un client utilitzant les claus de l'API esmentades anteriorment. Per exemple, crea un fitxer anomenat /tacotranslate-client.js.

const {default: createTacoTranslateClient} = require('tacotranslate');

const tacoTranslate = createTacoTranslateClient({
	apiKey:
		process.env.TACOTRANSLATE_SECRET_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_PUBLIC_API_KEY ??
		process.env.TACOTRANSLATE_API_KEY,
	projectLocale:
		process.env.TACOTRANSLATE_IS_PRODUCTION === 'true'
			? process.env.TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE
			: undefined,
});

module.exports = tacoTranslate;

Definirem automàticament en breu TACOTRANSLATE_API_KEY i TACOTRANSLATE_PROJECT_LOCALE.

Crear el client en un fitxer separat facilita tornar a utilitzar-lo més endavant. getLocales és només una funció utilitària amb una gestió d'errors integrada. Ara, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/tacotranslate.tsx, on implementarem el proveïdor TacoTranslate.

'use client';

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {
	type TranslationContextProperties,
	TacoTranslate as ImportedTacoTranslate,
} from 'tacotranslate/react';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';

export default function TacoTranslate({
	locale,
	origin,
	localizations,
	children,
}: TranslationContextProperties & {
	readonly children: ReactNode;
}) {
	return (
		<ImportedTacoTranslate
			client={tacoTranslateClient}
			locale={locale}
			origin={origin}
			localizations={localizations}
		>
			{children}
		</ImportedTacoTranslate>
	);
}

Fixeu-vos en 'use client'; que indica que aquest és un component de client.

Amb el proveïdor de context ja llest, crea un fitxer anomenat /app/[locale]/layout.tsx, el layout arrel de la nostra aplicació. Tingues en compte que aquest camí té una carpeta que fa servir Dynamic Routes, on [locale] és el paràmetre dinàmic.

import React, {type ReactNode} from 'react';
import {type Locale, isRightToLeftLocaleCode} from 'tacotranslate';
import './global.css';
import tacoTranslateClient from '@/tacotranslate-client';
import TacoTranslate from './tacotranslate';

export async function generateStaticParams() {
	const locales = await tacoTranslateClient.getLocales();
	return locales.map((locale) => ({locale}));
}

type RootLayoutParameters = {
	readonly params: Promise<{locale: Locale}>;
	readonly children: ReactNode;
};

export default async function RootLayout({params, children}: RootLayoutParameters) {
	const {locale} = await params;
	const origin = process.env.TACOTRANSLATE_ORIGIN;
	const localizations = await tacoTranslateClient.getLocalizations({
		locale,
		origins: [origin /* , other origins to fetch */],
	});

	return (
		<html lang={locale} dir={isRightToLeftLocaleCode(locale) ? 'rtl' : 'ltr'}>
			<body>
				<TacoTranslate
					locale={locale}
					origin={origin}
					localizations={localizations}
				>
					{children}
				</TacoTranslate>
			</body>
		</html>
	);
}

La primera cosa a tenir en compte aquí és que estem utilitzant el nostre Dynamic Route paràmetre [locale] per obtenir les traduccions per a aquesta llengua. A més, generateStaticParams s'encarrega d'assegurar que tots els codis de localització que has activat per al teu projecte estiguin pre-renderitzats.

Ara, construïm la nostra primera pàgina! Crea un fitxer anomenat /app/[locale]/page.tsx.

import React from 'react';
import {Translate} from 'tacotranslate/react';

export const revalidate = 60;
export default async function Page() {
	return (
		<Translate string="Hello, world!" />
	);
}

Tingues en compte la variable revalidate que indica a Next.js que torni a reconstruir la pàgina després de 60 segons i mantingui les teves traduccions actualitzades.

Pas 4: Implementació de la renderització del costat del servidor

TacoTranslate admet la renderització al costat del servidor. Això millora enormement l'experiència d'usuari en mostrar el contingut traduït immediatament, en lloc d'un breu parpelleig de contingut sense traduir. A més, podem evitar sol·licituds de xarxa des del client, perquè ja tenim les traduccions que necessitem per a la pàgina que l'usuari està veient.

Per configurar el renderitzat al costat del servidor, crea o modifica /next.config.js:

const withTacoTranslate = require('tacotranslate/next/config').default;
const tacoTranslateClient = require('./tacotranslate-client');

module.exports = async () => {
	const config = await withTacoTranslate(
		{},
		{
			client: tacoTranslateClient,
			isProduction:
				process.env.TACOTRANSLATE_ENV === 'production' ||
				process.env.VERCEL_ENV === 'production' ||
				(!(process.env.TACOTRANSLATE_ENV || process.env.VERCEL_ENV) &&
					process.env.NODE_ENV === 'production'),
		}
	);

	// NOTE: Remove i18n from config when using the app router
	return {...config, i18n: undefined};
};

Modifica la comprovació isProduction per adaptar-la a la teva configuració. Si true, TacoTranslate exposarà la clau d'API pública. Si estem en un entorn local, de proves o de staging (isProduction is false), farem servir la clau secreta read/write per assegurar que les noves cadenes s'enviïn per a traducció.

Per assegurar que l'enrutament i la redirecció funcionin com s'espera, haurem de crear un fitxer anomenat /middleware.ts. Utilitzant Middleware, podem redirigir els usuaris a pàgines presentades en el seu idioma preferit.

import {type NextRequest} from 'next/server';
import {middleware as tacoTranslateMiddleware} from 'tacotranslate/next';
import tacoTranslate from '@/tacotranslate-client';

export const config = {
	matcher: ['/((?!api|_next|favicon.ico).*)'],
};

export async function middleware(request: NextRequest) {
	return tacoTranslateMiddleware(tacoTranslate, request);
}

Assegureu-vos de configurar el matcher d'acord amb la documentació del Middleware de Next.js.

Al client, pots alterar la cookie locale per canviar quin és l'idioma preferit de l'usuari. Consulta el codi d'exemple complet per obtenir idees sobre com fer-ho!

Pas 5: Desplega i prova!

Ja hem acabat! La teva aplicació React ara es traduirà automàticament quan afegeixis qualsevol cadena a un component Translate. Tingues en compte que només els entorns amb permisos read/write de la clau API podran crear noves cadenes per traduir. Recomanem tenir un entorn de staging tancat i segur on puguis provar la teva aplicació de producció amb una clau API d'aquest tipus, afegint noves cadenes abans d'anar en viu. Això evitarà que algú robi la teva clau API secreta i, potencialment, que s'infli el teu projecte de traduccions afegint cadenes noves i no relacionades.

Be sure to check out the complete example over at our GitHub profile. There, you’ll also find an example of how to do this using the Pages Router! If you encounter any problems, feel free to reach out, and we’ll be more than happy to help.

TacoTranslate lets you automatically localize your React applications quickly to and from over 75 languages. Get started today!